Rabat és la capital del Regne del Marroc i es troba situada a la costa atlàntica, a la desembocadura del riu Bu Regreg. És una ciutat moderna i tradicional al mateix temps, una barreja dinàmica de cultura ancestral i moderna. Rabat, coneguda també com la Ciutat dels Jardins degut a l'elegància i l’harmonia d’aquests, té una població de més d’un milió i mig d’habitants, amb la qual cosa la converteix en la segona ciutat més poblada del país després de Casablanca.
Els barris de Rabat es troben distribuïts en forma de ventall i estan socialment molt diferenciats els uns dels altres. A Rabat s’hi troba el Palau Reial del Rei Mohammed VI. És la seu del Govern i de l’Administració i, a més, posseeix la major universitat del país.
Bandera del Marroc.
Rei Mohammed VI.
La cultura de Rabat és la marroquí la qual és una mescla de cultura africana, europea i musulmana. Aquesta, és totalment diferent a qualsevol que podríem trobar a Europa. La gent és molt oberta, tot i així, la majoria dels turistes que visiten la ciutat tenen prohibida l’entrada a les mesquites, un lloc sagrat per als musulmans. La majoria de la població és molt religiosa i l’Islam és la religió dominant.
Si parlem de la gastronomia marroquí, podem dir que és una de les més sensuals del món, ja que ataca directament els sentits, amb olors i sabors molt distintius i característics proporcionats principalment per la quantitat d'espècies que utilitzen a l'hora de cuinar. És típic menjar amb els tres primers dits de la mà i utilitzar el pa com un utensili. El plat més estimat de tot el país és el Cous Cous, el qual es basa en sèmola de blat amb carn i verdures.
Si parlem de la gastronomia marroquí, podem dir que és una de les més sensuals del món, ja que ataca directament els sentits, amb olors i sabors molt distintius i característics proporcionats principalment per la quantitat d'espècies que utilitzen a l'hora de cuinar. És típic menjar amb els tres primers dits de la mà i utilitzar el pa com un utensili. El plat més estimat de tot el país és el Cous Cous, el qual es basa en sèmola de blat amb carn i verdures.
El plat més típic del Marroc és el Cous Cous.
Altres productes típics del Marroc són els dàtils, la mel, l'oli d'argan (un arbre únic del Marroc), el pa rodó, el te verd amb menta, la kefta (carn picada de xai), la pastela (empanadilla dolça i salada), i els tradicionals pastissets dolços fets a base de fruits secs.
 |
| Te verd amb menta |
 |
| Pastela |
 |
| Kefta |
 |
| Pa marroquí |
 |
| Pastissets marroquins |
El clima del Nord del Marroc és un clima atlàntic i mediterrani alhora. En general, l’hivern és fresc ja que la temperatura mitjana del mes de gener (el mes més fred) és de 7 ºC. A l’hivern i a la primavera les precipitacions són abundants i freqüents, i gairebé sempre van acompanyades de ràfegues de vent. Per altra banda, durant l’estiu la brisa de l’oceà Atlàntic suavitza les temperatures dels pobles i ciutats amb mar, com és Rabat, però durant el mes de juliol (el mes més calorós) i d’agost, els termòmetres poden pujar entre els 30 i 40 ºC.
